miércoles, 7 de abril de 2010

IMATGES













































































































































































MOVIMENT RASTAFARI


El rastafarisme és considerada una religió en la que es barreja el cristianisme amb al judeisme, que venera a Jah, que és com anomenaven a l'emperador d'Etiopia ( el príncep Ras Tafari ) dient que era la reencarnació de Déu. El nom prové de la fusió de la paraula Ras (príncep) i Tafari Makonnen que era el nom que tenia Haile Selassie abans de la seva coronació. Els seus seguidors s'anomenen rastafaris i són coneguts a través de la influencia que va tenir aquesta religió a l'illa de Jamaica durant la dècada del 1970.
En l'any 1930 va sorgí un col·lectiu negre obrer de l'illa de Jamaica. S'interpreta a Haile Selassie I com a personatge bíblic. Marcus Garvey, va ser un publicista que amb la seva visió cultural i política va ajudar a crear aquesta nova visió del món.

El moviment rastafari s'ha escampat i fet conèixer per tot el món especialment gràcies a la popularització de la música reggae. A la dècada del 2000 es comptaven més d'un milió de seguidors d'aquesta religió.

S'ha descrit a Leonard Howell com el primer seguidor del moviment rasta.






Ras Tafari Marcus Garvey

Leonard Howell
























Leonard Howell


MÚSICA JAMAICANA

Jamaica es destaca per la seva cultura i en especial la seva música. La qual segueix una llarga història.
Respecte a aquesta música, podem trobar diferents estils que influeixen en la manera de viure.


  • A final dels anys 50 va aparèixer el primer estil anomenat ska. Aquest va surgir a Kingston coincidint amb el moment en que la població va començar a emigrar a les ciutats. Aquest estil va ser una fusió de la música americana amb ritmes caribenys. (The Skatalites, The Ethiopians, Jimmy Cliff).

  • Un altre estil de música va ser el rocksteady que va ser una evolució de l' ska disminuint el seu ritme. Es va caracteritzar per la importància del baix elèctric i la disminució dels instruments de vent metall a la cançó. (Aton Ellis, Hopeton Lewis, Derrick Morgan)

  • El reggae és l'estil més conegut procedent de Jamaica, que surgeix dels dos estils anteriors, a més a més incluien ritmes caribenys i afronorteamericans. Les cançons d'aquest acostumen a manifestar idees a nivell social, religiós i polític. (Bob Marley, Morodo , SOJA).

  • El dub és un gènere musical elèctric que va sorgir a partir dels anys 70. Es caracteritza pels efectes d'eco i li donen més importància al baix i a la bateria. Acostumen a imitar sorolls com sirenes, alarmes, animals, etc. S'utilitzen estrofes de cançons ja existents. ( Observar el video ) http://www.youtube.com/watch?v=UiInBOVHpO8&feature=channel

  • El dancehall, que prové dels estils anteriors va sorgir l'any 1979. Aquest és una clara barreja de reggae amb rap, utilitzant caixes de ritme i sintetizadors electrònics. (Shaggy, Shamanes Crew , Yellowman)

martes, 6 de abril de 2010

lunes, 5 de abril de 2010

JAMAICA

SITUACIÓ GEOGRÀFICA













Jamaica és una illa situada al Mar Carib al sud de Cuba i a l'oest de la República Dominicana i Haití, entre el Canal de Jamaica i la Fossa Caiman, que són les rutes marítimes més importants cap al Canal de Panamà.

És la tercera illa més gran del Carib i la seva capital és Kingston.
Té una superfície total de 10.992 km ² i alguns dels seus recursos naturals són la bauxita, el guix i la pedra calcària. L'idioma és l'anglès.

Els primers habitantsnts de Jamaica van anomenar la illa "Xaymaca" que significa terra de bosc i aigües.


HISTÒRIA

Els primers pobladors de l'illa van ser els arahuacos i els taïnos, que van arribar a l'illa entre el 1000 i el 400 a.C. Es van mantenir a l'illa fins a l'arribada dels britànics.

Jamaica va ser possesió espanyola després de que Cristóbal Colón arribes a la illa al 1494.

Al segle XIX, els britànics van invadir Jamaica imposant la seva autoritat davant la població i iniciant l'esclavitud. Això va provocar que constantment hi haguèssin conflictes i revoltes.

En els primers 200 anys del domini britànic, Jamaica es va convertir en la major exportació de sucre del món produïnt 77000 tonelades al any entre el 1820 i el 1824. Això va se posible gràcies a la mà d'obra esclava portada d'Àfrica.
Finalment la esclavitud va ser proivida al 1834.

Al segle XX, Jamaica va anar guanyant independència del Regne Unit i el 1958 es va convertir en una província de la Federació de les Índies Occidentals, aconseguint la seva total independència el 6 d'agost de 1962.


CAPITAL DE JAMAICA

La capital original de Jamaica era el poble espanyol de Saint Catherine. Els espanyols reanomenaren la ciutat com Santiago de la Vega.
El 1655 quan els britànics van prendre l'illa, la major part de la capital va ser incendiada per les tropes britàniques. La ciutat va ser reconstruïda i anomenada Spanish Town com a capital de l'illa fins al 1872, quan finalment la capital es va anomenar Kingston.


BANDERA




La bandera de Jamaica va ser inaugurada el 6 d'agost del 1962. (INDEPENDÈNCIA)
Els colors d'aquesta simbolitzen:
Negre: Força del poble
Groc: Riquesa natural i la bellesa de la llum del sol
Verd: Esperança i recursos agrícoles

La cultura jamaicana va ser el resultat de la barreja de diferents cultures ( colonitzadors Espanyols, Anglesos, Africans i les comunitats d'Hindús i Xinesos ).